Entre els 6 i els 12 anys, l'infant comença a relacionar-se fora de l'ambient familiar i l'escola té una important influència sobre ells com a introductora a la societat, substituint als pares considerablement.

Durant l'època escolar els infants, volen ser reconeguts a nivell de grup. Aquest reconeixement, s'acostuma a aconseguir destacant en qualsevol aspecte; normalment, en el joc. Els nens que posseeixen aquestes habilitats motrius, a més de ser els més acceptats pels companys, acostumen a ser els escollits, de manera natural, com a líders del grup.

A partir dels 6 anys s'inicia un important període de la vida infantil ja que coincideix amb l'accés obligatori a l'escola per part del nen. La importància educativa d'aquesta etapa (6-12 anys) es posa de manifest ja que el nen experimenta importants canvis evolutius que l'aproparan a la joventut. Es tracta doncs, d'una de les etapes més importants en la configuració de la personalitat del nen. L'etapa de primària suposa per al nen un major desenvolupament i eficàcia corporal que es tradueix en una major autonomia personal. També suposa l'aparició de la intel·ligència operativa, passant del pensament infantil intuïtiu al pensament operatiu de l'adult. Implica la superació del context familiar, al passar a un medi afectivament neutre (l'escola). És també el pas del món del joc al món del treball, és a dir, el pas del principi de plaer al principi de realitat. El nen/a entra en el món de la cultura.

A aquestes edats es produeix un canvi remarcable i important en el pensament infantil; aquest ja li permet assolir una capacitat mental més analítica, de manera que podrà observar i analitzar tot allò que l'envolta amb més precisió. Cada vegada més percep moltes més sensacions. Aquesta evolució en el seu pensament li permet entendre el món d'una forma més realista. El problema més important d'aquesta etapa és separar en el nen el pensament de l'acció.

L'etapa de primària és una època de gran estabilitat emocional pel nen doncs no existeixen conflictes interns importants en el procés evolutiu. En aquesta etapa, el nen adquireix certa autonomia encara que durant els primers anys de l'etapa encara associen al mestre amb els pares. El nen comença a ser capaç de controlar els seus impulsos afectius i podrà diferenciar entre el món interior i el món exterior.

Pel que fa al món interior, al final de l'etapa, serà capaç de desenvolupar la seva intimitat, augmentant l'interès per ell mateix. Des del punt de vista social, aquesta etapa suposa pel nen un gran avanç en la seva socialització - relacions horitzontals -. Per aquesta raó, l'escola és l'espai on evolucionaran aquestes relacions més intensament, ja que hauran de relacionar-se amb companys sense tenir la protecció de l'àmbit familiar. De la mateixa manera, aquestes relacions amb els companys seran el problema més significatiu en l'àmbit socialitzador de l'etapa.

L’ALUMNE I L’ALUMNA DEL CICLE INICIAL

            Els nens i nenes de Cicle Inicial es manifesten actius, imaginatius i entusiastes. Aprenen a partir de la realitat propera i senten una gran curiositat pel món que van descobrint.

            Durant aquest Cicle Inicial d'Educació Primària, els alumnes experimenten un notable desenvolupament psicomotor, cognitiu, personal, social i moral, i també un important avenç en l'adquisició del llenguatge.

L'ALUMNE I L'ALUMNA DEL CICLE MITJÀ

            El Cicle Mitjà d'Educació Primària constitueix una etapa molt interessant en el procés de maduració dels nens i les nenes. Els alumnes entre els 8 i els 10 anys es troben en un període d'evolució del coneixement subjectiu a l'objectiu, que els porta a contrastar les seves representacions mentals amb la realitat i els desperta unes actituds de curiositat i d'interès per l'observació i explicació dels fets i esdeveniments de l'entorn. Això permet de partir d'una motivació natural per a aprendre.

Desenvolupament psicomotor

            Els nens i les nenes presenten en termes globals una bona coordinació general, tant en repòs com en moviment. Aquesta situació els possibilita un domini adequat de l'espai que afavoreix que s'hi puguin organitzar bé.

            La motricitat es fa més eficaç i precisa, de manera que permet més resistència i millor qualitat d'execució.

            La interiorització del propi esquema corporal evolucionarà des d'una concepció parcial i fragmentada del cos cap a una visió més integrada, amb més consciència del funcionament i de les possibilitats del cos.

Desenvolupament cognitiu

            Entre els 8 i els 10 anys, els alumnes consoliden els recursos intel·lectuals que han cultivat en anys anteriors i augmenten gradualment la capacitat d'elaborar respostes més organitzades.      

            A poc a poc, els alumnes prenen consciència de les coses que desconeixen i intenten superar les contradiccions entre el pensament i el món real. Lentament, s'allunyen de les explicacions subjectives dels fets i fenòmens i s'acosten a la comprensió ordenada de la realitat.

            Aprenen a utilitzar estratègies més elaborades, fan servir recursos d'organització i d'agrupació per tal de memoritzar comprensivament. Això no obstant, si el contingut del que s'ensenya no és significatiu, tendeixen a retenir la informació de forma repetitiva i a utilitzar esquemes de pensament propis de cicles anteriors.

Desenvolupament afectiu i social

            En la maduració afectiva i social dels nens i nenes d'aquestes edats, hi ha molts elements íntimament relacionats, entre els quals destaquen els següents:

Relacions familiars

            Els comportaments d'aquests nens i nenes estan condicionats per l'adult, que encara és un marc de referència important. La recerca de nous models facilita que s'hi sentin identificats, i a partir de la imitació d'aquests models aprenen noves maneres de comportar-se. Això no obstant, es produeix un desenvolupament progressiu de l'autonomia que afavoreix progressivament una independència respecte dels pares.

            Pel que fa a la maduració afectivo-sexual, els nens i nenes d'aquestes edats continuen desenvolupant la sensibilitat i les facultats afectives: la capacitat d'adoptar el punt de vista de l'altre els permetrà l'abandonament de tendències egocèntriques (pròpies del pensament i de l'afectivitat infantil) i els ajudarà a descobrir la satisfacció d'establir vincles afectius amb els altres.

            Els seus interessos i curiositats se centren en el propi sexe i en tot allò que es refereix a l'origen de la vida.

Relacions escolars

            El grup de companys i companyes adquireix molta importància per als nens, ja que fa que concretin els interessos i prenguin consciència de les pròpies possibilitats i les dels altres, i això els ajuda a adquirir seguretat en la conquesta de la seva autonomia.

Relacions de grup

            Els grups es fan més estables i produeixen un sentiment de pertinença més profund. Alguns membres del grup es converteixen en líders, mentre que d'altres poder quedar aïllats de la resta del grup.

Desenvolupament moral i obertura a la transcendència

            Els nens i les nenes passen d’entendre la norma com un bé per ella mateixa, rígida, dogmàtica, deslligada de qualsevol valoració personal, a veure-la com el resultat d'una necessitat del grup. Això no obstant, tendeixen a aplicar-la amb poca flexibilitat: creuen que s'ha d'aplicar en igualtat de condicions per a tothom i no entenen la relativitat de cada situació.

            Comencen a analitzar els fets des d'un punt de vista personal, a entendre la justícia i les normes de manera més crítica i a gaudir acceptant petites responsabilitats. Això permet que adquireixin una escala de valors més integrats en la personalitat de cadascú.

            En l'aspecte religiós, tendeixen a adoptar els conceptes i les pràctiques de l'entorn, i els influeix especialment l'ambient familiar en el desenvolupament d'actituds i respostes.

Construcció de la personalitat

            La construcció de la personalitat passa per un període tranquil que avança cap a l'afirmació d'un autoconcepte menys global i més matisat. Distingeixen les qualitats físiques de les psicològiques i, a poc a poc, aconsegueixen la seva identificació sexual.

            En aquesta edat, ja poden reflexionar sobre els propis pensaments i sentiments; poden anticipar el pensament dels altres i comprendre que els altres els jutgen igual que ells jutgen als altres.

            Els nens i les nenes arriben a aquest cicle amb un nivell determinat de desenvolupament personal i amb una experiència escolar i vital prèvies. Senten la necessitat d’actuar d’una manera més personal, segons uns criteris propis, i resolen els problemes que els envolten utilitzant un coneixement més objectiu de la realitat.

L'ALUMNE I L'ALUMNA DEL CICLE SUPERIOR

            Els alumnes i les alumnes del Cicle Superior d'Educació Primària ja tenen una experiència escolar i vital considerable, que potencia la seva autonomia en la feina i els proporciona un fons d'informació que els ha de facilitar l'adquisició d'aprenentatges més complexos.

            El més corrent és que en aquests nois i noies comencin a aparèixer canvis físics i fisiològics que anuncien la pubertat i que influiran en la seva maduració personal i en els seus àmbits de relació. Les seves habilitats intel·lectuals, encara fràgils i limitades, són cada vegada més variades i flexibles.

Desenvolupament psicomotor

            Els nois i noies dels 10 als 12 anys van esdevenint capaços de dur a terme activitats cada vegada més sistemàtiques i perfectes, obtenint un rendiment i aprofitament més elevats del potencial psicomotor.

            El desenvolupament físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat, etc. s'incrementen, es fan més eficaços, s'apliquen en diverses situacions quotidianes, adquireixen sovint un caràcter competitiu.

            En aquestes edats, els nois i noies prenen consciència de les articulacions i de la seva mobilitat, localitzen els desplaçaments de les parts del cos sense errors, tenen un control acceptable del to muscular i del ritme respiratori, i el propi cos es converteix en un important vehicle d'expressió.

            Són capaços de desenvolupar de manera coordinada accions més complexes que exigeixen simultàniament la intervenció de la vista i de les mans.

            Mantenen un bon equilibri en situació de repòs i fan moviments harmònics i segurs. Així, el perfeccionament i la finor de les seves accions poden constituir un suport per a aprenentatges més rics i variats.

            La seva orientació espacial els permet de situar-se respecte de terceres persones, relacionar els objectes entre si, fer representacions gràfiques de l'espai i de les seves trajectòries i anticipar moviments.

            La seva estructuració temporal els facilita l'ordenació d'accions en el temps, la captació d'estructures rítmiques (motrius...), la seva simbolització i resolució.

Desenvolupament cognitiu

            Entre els 10  i els 12 anys es desenvoluparan plenament les estratègies intel·lectuals que caracteritzen el període de les operacions concretes. Els nois i noies encara necessiten un suport "concret", directament perceptible, per a realitzar operacions; però a l'acabament del cicle comencen a distanciar-se d'aquesta realitat immediata i inicien el maneig de conceptes, entrant en l'etapa del pensament formal.

            Són capaços de realitzar les operacions més complexes, dins l'etapa del pensament lògico-concret: anticipació de criteris, consciència de la conservació de les qualitats del pes i del volum dels cossos i de la multiplicació de classes. Tot això els facilita un apropament objectiu a la realitat i elaboren respostes adequades a les exigències del medi.

            Com que el seu pensament és més flexible, els possibilita la captació de diferents punts de vista en una mateixa situació i adopten actituds més obertes i menys implicades afectivament.

            La seva capacitat de simbolització augmenta paral·lelament al desenvolupament del llenguatge i del raonament lògico-matemàtic, i els permet una comprensió més gran de la realitat i l'accés a situacions més distanciades en l'espai i en el temps.

            La comprovació que determinades situacions de l'entorn immediat poden generalitzar-se i aplicar-se a altres contextos els ajudarà a formar conceptes i idees generals. A mesura que van establint relacions entre conceptes i fent-hi operacions, aniran obrint-se camí cap al perfeccionament abstracte.

            Els alumnes i les alumnes d'aquest cicle tenen una capacitat elevada d'atenció i concentració que els resulta útil per a l'assimilació eficaç dels objectius proposats; encara que aquest potencial de treball pot veure's dificultat perquè comencen a produir-se freqüents interferències de tipus psicoafectiu (conductes per a atreure l'atenció, actituds d'oposició, desordre del material, etc.).

            El seu nivell d'autonomia personal els ajuda a planificar i executar l'activitat. Tenen una capacitat de treball bona i resistència al cansament. Es fan més conscients dels seus raonaments i limitacions. Malgrat això, poden presentar alts i baixos en el seu rendiment com a conseqüència del fet que la constància i la responsabilitat encara no s'han establert del tot.

Desenvolupament afectiu i social

            Els nois i noies dels 10 als 12 anys van abandonant la infantesa i progressivament entren en la preadolescència. El grup classe perd la seva relativa homogeneïtat quan es fan més evidents les diferències en el desenvolupament individual dels alumnes i les alumnes que l'integren.

            Aquesta diferenciació en el desenvolupament incrementarà les divergències d'interessos entre els membres del grup. La intervenció del líder tindrà un pes específic important en la resolució dels problemes que es plantegin.

            Comencen a fer-se palesos els primers conflictes amb l'autoritat, fruit de la necessitat d'autoafirmació. Els pares i professors van perdent el seu paper de figures significatives i se'n qüestiona l'autoritat. Per la necessitat de trobar l'espai propi i el seu paper dins el grup social al qual pertanyen, aquests alumnes emprenen iniciatives i poden adoptar actituds pseudoadultes -moltes vegades per imitació-. Sovint no obtenen el resultat que s'esperaven, ja que encara no tenen prou recursos per a afrontar moltes de les exigències quotidianes.

            Aquesta situació els provoca alguns conflictes interns. Experimenten sensacions de culpa barrejats amb la necessitat d'autoafirmar-se. Encara necessiten la presència de l'adult per a aconseguir seguretat personal.

            El desenvolupament del seu pensament i l'augment de les seves possibilitats de comunicació els fan capaços d'adaptar-se a àmbits socials cada vegada més amplis, perfeccionant i enriquint les relacions amb les persones més distanciades de l'entorn immediat. En la seva interacció amb els altres, poden assumir el punt de vista d'una tercera persona, el seu pensament es fa més flexible i els permet de considerar simultàniament la seva perspectiva i la de l'altre.

Desenvolupament afectiu i sexual

            L'evolució del cos i dels sentiments constitueix un dels aspectes que són a la base dels conflictes que es plantegen els alumnes i les alumnes d'aquest cicle.

Entre els 10 i els 12 anys comencen a aparèixer els primers indicis de pubertat. Les noies, generalment, entren abans en aquesta nova etapa del creixement.

            Els canvis corporals i el desvetllament de la sexualitat els provocaran uns sentiments contradictoris amb relació al seu aspecte físic i a les seves sensacions: experimenten alhora satisfacció i vergonya del seu propi cos, en els seus pensaments es barregen sentiments de desig i temor, en el seu comportament conviuen actituds exhibicionistes (preocupació pel desenvolupament físic i per l'estètica, interès per mostrar conductes estereotipades del seu sexe...,) amb un zel rigorós de la seva intimitat. A vegades es mostren tímids o insegurs, d'altres, agressius.

Desenvolupament moral i obertura a la transcendència

            El desenvolupament del pensament, la interacció entre iguals i les relacions familiars fan que els alumnes i les alumnes vagin assimilant uns sistemes de valors i creences.

            Entenen les normes morals d'una manera més reflexiva i conscient i elaboren criteris propis per a regir el seu comportament.

            La pròpia maduració global i la imatge que reben d'ells mateixos i dels altres anirà configurant el seu autoconcepte. La interacció amb el grup i l'adopció d'un sistema de valors construiran la seva autoestima. Coneixent-se i acceptant-se, aniran perfilant el creixement harmònic de la personalitat i una adequada integració de l'afectivitat.

            La recerca de la seva identitat els porta a plantejar-se interrogants sobre l'origen i el destí de l’ésser humà. Així poden entendre el sentit de les conviccions religioses, acceptar la resposta que ofereixen, i adherir-se conscientment a grups confessionals que interpretin i visquin l'existència des de perspectives transcendents.

ORIENTACIONS FAMILIARS EN LA TASCA EDUCATIVA PER AQUESTA ETAPA

Aquesta etapa és molt més tranquil·la emocionalment que l’anterior (la infantesa) i la posterior (l’adolescència). El canvi físic és més lent i el caràcter és més estable.

L'escola i els companys i les companyes es converteixen en els punts de referència més importants. En aquest període, els mestres ajuden l'infant a guanyar autonomia. Tot i això, la família continua tenint un paper cabdal a l'hora de proporcionar-li un ambient afectiu i estable.

És bo que disposen d'un lloc adequat per a l'estudi i que el pare i la mare li ensenyen uns bons hàbits: un ambient adequat, aïllat de sorolls (sense televisió, ràdio ni telèfon) i assumir que és millor treballar una mica cada dia que deixar-ho tot per al final.

Durant aquesta etapa és necessari que se segueixi una dieta equilibrada per tal d’evitar problemes de creixement. Heu de procurar que el vostre fill o filla mengi de tot i amb un horari regular, s’ha d’esmorzar bé abans d’anar a l’escola, tot intentant evitar la “bolleria” industrial.

En aquestes edats, el nen o la nena ha de dormir entre 9 i 10 hores. Perquè dormi bé, heu de marcar-li uns horaris regulars i evitar que prengui excitants com cafè, cacau, coles...

Tot i que ja és independent en moltes de les accions diàries de la vida quotidiana, cal que procureu que es dutxi correctament, que es renti les mans abans de menjar i les dents després.

Quan són més menuts, s'ha de mesurar l'esport que practiquen perquè es cansen amb facilitat. En canvi, entre els 6 i els 12 anys és quan tenen més resistència al cansament físic. És ara el moment perquè els animeu a practicar esports com el bàsquet, el futbol, l'atletisme, la natació...

L'autonomia que adquireix l'alumnat en aquestes edats no comporta que la relació del pare i la mare amb el centre educatiu s'hagi de relaxar.

Entrevistar-se amb el tutor o la tutora permet conèixer millor el vostre fill o filla en un ambient diferent al familiar.

A més, sabreu allò que fa a l'escola i podreu explicar als mestres el seu comportament a casa. Aquest intercanvi afavoreix que l'educació que se li transmet sigui coherent. És bo que participeu activament en els actes que convoca l’escola del vostre fill o filla. Per a ells, és gratificant que us impliqueu en les coses importants de la seva vida.

 
Ara és l'edat en què l'alumne o l'alumna és més receptiu a l'hora d'aprendre. Tot i això, és important que el continueu motivant en els estudis. És important que valoreu el seu progrés i el seu esforç. En aquest sentit, no heu de ser excessivament exigents amb la feina o els resultats acadèmics, ni tampoc massa permissius.

Heu de demostrar interès per allò que fa a l'escola. L'estudiant ja es comença a preparar el material sol, però convé que la família continueu preguntant-li quins llibres s'ha d'emportar, per què vol un material concret, quin horari fa... En definitiva, que li mostreu atenció.

En la nostra societat hi ha dos elements tecnològics que preocupen amb relació a l'educació: l'ordinador i la televisió. Emprar-los no és negatiu si se'n fa una bon ús. Cal seleccionar els programes de televisió i els jocs de l'ordinador, comentar-ne els continguts i posar un horari rigorós.