Desenvolupament socioafectiu

·         Tendències individualistes al començament de l’etapa i evolució cap a una major sociabilitat.

·         Tendència a la independència.

·         Control total d’esfínters.

·         Ús dels coberts.

·         Demanda d’atenció i aprovació.

·         Inici de les manifestacions de curiositat sexual.

·         Comportaments agressius com a resposta a la frustració.

·         Agressió com a imitació.

·         Absència de comprensió del seus companys coetanis.

·         Atribució dels seus desitjos i necessitats als altres membres del seu grup.

·         Joc paral·lel, discussions i rivalitats (egocentrisme).

·         Necessitat de permanència amb els seus coetanis, imitació i cert grau de cooperació.

·         Començament d’assimilació de les lleis que  regeixen la vida intersocial amb una actitud progressivament realista.

·         Inici de cooperació en el joc amb els altres nens (pseudocooperació).

·         Realització de petits serveis i prestació d’ajut als adults.

·         Sentit de l’humor en referència a l’absurd o a l’exageració i a falta de coordinació corporal, caigudes, moviments poc estructurats, caricatures, ganyotes, etc.

·         Possibilitat d’aparició d’un amic íntim.

·         Dificultat per a un correcte desplaçament en grups grans.

·         Possibilitat de desplaçament en grup: en filera, en cèrcols, etc.

·         Capacitat de cordar i descordar (inici de l’autonomia en vestir-se).

Desenvolupament del llenguatge

·         Complexitat gramatical similar a la del llenguatge col·loquial dels adults.

·         Increment de la llargària de les frases.

·         Utilització de les paraules com a mitjà, tot i que hi ha una comprensió d’un nombre major de paraules (de mil tres-centes a mil vuit-centes) que les que utilitza.

·         Formulació de preguntes de les quals, la majoria d’ocasions, no espera cap resposta; la paraula serveix per produir la paraula. És con un joc: saber el nom de les coses facilita la possessió de les mateixes.

·         Monòlegs durant els jocs.

·         Llenguatge quasi bé adult. En aquesta edat, aproximadament el 90 per cent dels nens es fa entendre per persones de fora del nucli familiar.

·         Fase de preguntes amb les quals el nen pretén conèixer la funció dels objectes i la seva raó d’ésser.

·         Generalització mitjana del llenguatge: pot aplicar la mateixa etiqueta verbal a diferents objectes i conèixer un objecte per una etiqueta verbal coneguda.

·         Invenció de paraules segons les normes assenyalades per designar certes activitats.

Desenvolupament motriu

·         Tendència al moviment i a l’acció.

·         Desenvolupament de la coordinació i de l’equilibri.

·         Harmonia en la carrera.

·         Acceleració i desacceleració.

·         Salt amb els peus junts, salts cap endavant:salts de longitud.

·         Grimpada.

·         Ascens i descens d’escales alternant els peus.

·         Descripció de corbes accentuades al córrer.

·         Ús del tricicle.

·         Construcció de torres de 9/10 cubs.

·         Possibilitat de mantenir-se uns segons a peu coix.

·         Capacitat de descompensar els ritmes regulars del pas.

·         Consecució del salt per sobre d’un objecte.

·         Capacitat de llançament d’un objecte per sobre de l’espatlla a certa distància.

·         Control de la motricitat fina.

·         Capacitat per agafar el llapis correctament.

·         Capacitat de sortir d’un punt i arribar a un altre seguint un traç.

·         Complementació de dibuixos. Tancament de figures obertes.

·         Aprenentatge del retallat amb tisores seguint un traç.

·         Possibilitat de doblegament d’un paper per la meitat (cap als quatre anys és capaç de doblegar obliquament).

·         Domini del punxat.

·         Dibuix d’un cercle o d’una creu (copia del quadrat i del rectangle).

·         Realització d’un traç diagonal entre paral·leles separades un centímetre.

·         Possibilitat de fer nusos senzills.

·         Pintat de formes simples amb certa precisió.

Desenvolupament cognitiu-perceptiu.

·         Percepció. Reacció davant els estímuls en la seva totalitat.

·         Desenvolupament cognitiu en funció de l’adquisició del llenguatge.

·         Estadi preconceptual (segons Piaget).

·         Aprenentatge i expressió mitjançant la imitació, el joc, el dibuix i el llenguatge.

·         Comprensió del nombre.

·         Integració de més de dos elements dins d’un conjunt.

·         Capacitat d’agrupació d’objectes per a formar classes.

·         Comprensió restringida a la seva percepció.

·         Percepció de parts notables de l’estímul.

·         Inici de l’orientació temporal.

·         Capacitat de representació mental d’itineraris.

·         Fort sentit de la possessió.

·         Realisme.

·         Formulació de preguntes amb per què.

·         Captació de les relacions existents entre sèries d’objectes.

 ORIENTACIONS FAMILIARS EN LA TASCA EDUCATIVA PER AQUESTA ETAPA

La infantesa, l'etapa dels 3 als 6 anys, és el moment en què l'infant comença a adquirir la noció de la seva pròpia identitat; això el duu a la necessitat d’explorar el món i les persones que l’envolten. Apareix el desig de tenir autonomia personal, tot i que continua la relació de dependència amb la família.

És important que tingueu en compte que durant aquestes edats el nen/a pot mostrar tossuderia, negació i oposició a les persones adultes, però alhora ser complaent i agraït amb la família.

En el període dels 3 als 6 anys. els nens i les nenes creixen ràpidament, perfeccionen els seus moviments i comencen a desaparèixer les característiques infantils del seu cos. En aquesta edat és molt important valorar la capacitat d'aprenentatge que tenen a través de la imitació. Per tant, el model que donen les persones adultes és primordial.

Durant la infantesa és bo que se segueixi una dieta equilibrada per tal d'evitar problemes de creixement o fins i tot de comportament. Els pares heu de procurar que el vostre fill o filla mengi de tot i amb un horari regular.

No solament és important controlar què menja, sinó també com ho fa. Cal que amb el vostre exemple li ensenyeu a seure's bé a taula, a utilitzar els coberts correctament i a ser net.

Per a un bon creixement i rendiment de l'infant, cal que controleu les seves hores de descans. En aquestes edats, han de dormir entre 10 i 12 hores i han de seguir un horari regular. Cal que des de menuts aprenguin l'hàbit de dormir.

Els pares heu d'educar el vostre fill o filla en la higiene personal. L'heu d'acostumar a la dutxa o el bany diari i a rentar-se les mans abans de menjar i les dents després.
Des de menut és bo que faci exercici. En aquesta edat es cansa amb facilitat, per tant és aconsellable fer jocs senzills, curts i variats on adquireixi agilitat, velocitat i coordinació. Tot això l'ajudarà a aconseguir un desenvolupament físic òptim.

La família ha de procurar que l'infant s'ordeni allò que té al seu abast com les joguines, la seva bossa, la seva roba... Aquest hàbit contribuirà que aprengui a valer-se per si mateix.

Després de la família és el centre qui continua la tasca educativa i socialitzant del vostre fill o filla. Per això, la relació i la comunicació entre aquestes dues institucions és bàsica per aconseguir una educació coherent. Una actuació semblant sobre l'infant farà que aquest gaudeixi de la seguretat i de l’estabilitat afectiva que li cal per a un creixement sa.