El Desert de Sarria

Inicialment, com el seu nom indica , la residència semblava un desert ... pocs avis i a sobre , dormint. Vam fer un gran esforç  per alegrar-los , però poc a poc van anant despertant  i  agafant  confiança. Primer , vam construir un mural , pintant-los les mans i plasmant-les en el mural , també vam cantar , ballar ... i finalment cada alumne va anar a parlar i  a donar suport a un avi. En conclusió , des de que vam entrar fins que vam sortir , va haver-hi un gran canvi .De no fer-nos cas  van passar a suplicar-nos que tornéssim a la residència perquè deien que els hi donàvem alegria  i que els hi donàvem energia per viure .Per nosaltres , va ser una sortida on vam veure la  difícil forma de vida d’un avi i allò que ens enfrontarem en un futur.

Víctor González Sánchez

Betània 

La residència d’avis que vaig anar amb el meu grup es diu Betània. Vam arribar i ens vam presentar un per un i vam explicar una mica el que havíem preparat, seguidament els avis ens van dir com es deien , i tot seguit vam començar les activitats. Vam començar pel ball  i després van sortir els avis i els vam fer ballar a ells, el cap d’una estona un company nostre va fer trucs de màgia i moltes coses més . Va ser una experiència inoblidable perquè vam veure com viuen els avis que no es poden valer per si sols i crec que una mica de companyia els fa estar més contents que de costum.

Anna Sitjà Navarro

Residència Geriàtrica Obreres

Aquesta era la residència que estava més lluny i només hi havia avies. Des que vam arribar fins que ens vam anar ens van tractar molt bé. Primer vam fer uns balls, i s’ho van passar d’allò més bé veient-nos. Ens van preparar una sorpresa i van cantar cançons antigues i al final ens vam apuntar nosaltres també i vam acabar tots cantant. Vam veure que les avies no havien perdut la marxa de quan eren joves. Ens van ensenyar com era la residència. Era immensa i constava de dos edificis, un on estava el menjador, el saló… i un altre on només hi havia habitacions. També tenien un jardí gegant ple de flors i arbres. Hi havia un avia en especial que ens va fer riure molt,que ens explicava acudits i enbarbusaments, i la vam gravar. Va ser una experiència interessant veient com viuen en la residència, veient avies que encara conserven la vitalitat que tenien. Ens ho vam passar molt bé.

Javier Ferrándiz Pereira